
OBSOLETS
(El nen que un cop fou) rei de casa
Un exèrcit de parents
li riu les gràcies al nen
pendents a totes hores
del més mínim moviment.
Unànime aclamació
es mereix el millor tall
la mare omnipresent
controla tots els detalls.
Petit univers tancat
d'esquenes al pas del temps
i ningú no se n’adona
el petit monstre creix i creix.
I el joc que continua
es va tornant més estrany
hi ha fantasmes invisibles
ploreres tancat al bany.
Oh rei de casa
Oh rei de casa
Monarca destronat
Perplex i estupefacte
perquè no et fan cas
amor volatilitzat.
Tardes de pluja grises
teatre de soledat
els passants, que van fent via
ignoren el drama reial.
Extraviat en món ignot
on ningú no el reconeix
pul·lula desorientat
el nen que un cop fou rei.
Cerca súbdits a les nits
sota els freds neons dels bars
busca bruixes amb poders
impossibles d'atrapar.
Pobre diable desgraciat
que el transportin al passat
es van oblidar de dir-li
que un dia es faria gran.
Oh rei de casa
Oh rei de casa
Monarca destronat
Perplex i estupefacte
perquè no et fan cas
amor volatilitzat.