OBSOLETS

Era una vegada una noia de quinze anys

Que es creia princesa i somniava

Amb un príncep d’ulls blaus

que dalt d’un cavall blanc

Corrents venia a buscar-la.

La princesa sols pensava en això

I es burlava dels nois que plens d’amor

Li deien t’estimo

I li oferien el seu cor.

 

Avui he vist una noia plorant

M’hi he acostat i m’ha dit que plorava

Per tot aquell temps que havia perdut

Quan amb un príncep somniava.

La princesa sola es troba avui

Quan al seu costat ja no té a ningú

Capaç de dir-li t’estimo.

 

Bon viatge princesa,

El príncep no vindrà.

​

​

​