El fill de la nit

assegut al seu tron de foscor

mandrosament

veu eixir el sol amb ulls de son.

 

No sents la remor?

Ja s'apropa la sargidora d'estels

la nit s'ha fos

i ple d'estrelles duu el cistell.

 

El dia comença, màgia i llum

el sol i la lluna

han consumat el costum.

Mussols i orenelles s'han creuat

hi ha quelcom a l'aire

la llum esclata, es fa clar.

 

Estàtua de sal

l'eixida m'ha capturat

prou que em complanyo

però l'encanteri no es desfà.

 

És la maledicció

d'un lleu instant exorcitzat

per la dama de fosc

que amb fil d'argent em sargirà.