Queia la boira a la plaça

sonava una trista cançó

em va mirar com si em calgués

el seu confort

i sabeu, haig de confessar

tenia tota la raó.

 

"D'on surts tu, nimfa dels meus somnis,

embolcallada per la nit?"

"Baixo del nord, vinc de Hannover,

però tant se val,

estic de pas per allà on vaig

i ja cap lloc no m'és estrany."

 

Sense deixar que trenqués l'alba

ho veia venir, va pronunciar,

frase fatal, final de conte,

"Haig de marxar,

hi ha un tren que m'està esperant,

ja ens trobarem per aquí o per allà."

 

Busco a la noia de Hannover

viatjaré de sol a sol

d'hotel a hotel i d'estació

en estació.

Es va esmunyir entre la boira,

em va deixar el seu darrer petó.

 

Posaré ciris per trobar-te

faré poemes per ser teu

i en pleniluni encanteris

i rituals,

per una causa justa tot s'hi val. 

 

(estic disposat a ensenyar-te

si és que cal

el número d'identificació fiscal)

 

La vaig mirar, és com un somni

és el millor que pot passar, va dir.

M'assec a les nits i capturo

ocells al vol,

tinc una noia de Hannover

esperant-me a cada racó

tinc una noia de Hannover

esperant-me a cada racó.