Visc a l'inframón número 7

l'atzar m'ha instal.lat

als barris baixos de la geografia universal.

Visc a les penombres de l'oblit

les coves del desig

ens aixopluguen en el dia i en la nit.

El vent

ens porta

un vague record.

 

I és que les ments privilegiades

ens vetllen l'esperit

i els zombies

ens prenen les noies dels dits.

I no ens cal fer res per somniar

ni prendre'ns el treball de desxifrar

possibilitats, enigmes estranys,

a l'inframón número 7.

 

Parlen fantasies innocents

de l'existència d'altres móns,

s'hi accedeix per viaranys poc transitats.

De primera mà ho revelen solitaris viatgers

però són perseguits per transgredir les lleis.

Per què?

Per què

vas marxar?

 

I és que les ments privilegiades

ens vetllen l'esperit

i els zombies

ens prenen les noies dels dits.

I no ens cal fer res per somniar

ni prendre'ns el treball de desxifrar

possibilitats, enigmes estranys,

a l'inframón número 7.