Mitjanit a Humedad, un tio fotent-te mà

i jo aguantant la paret del racó del billar.

Anaves provocant, el teu escot és potent,

la gent s'esperonava, també jo evidentment.

 

Però tu t'acostes a mi, sonava Graffiti Bridge,

"Benvinguda al magatzem dels malsons" et vaig dir,

i tu que sense dir res em dones la clau del teu pis

i per Déu que eres la dona perfecta!

 

Ningú sap com m'hauria agradat

envellir al teu costat, però sóc un negat

com era previsible vaig espatllar-ho tot.

 

No hi ha ningú des que vas marxar tu...

Ningú que em faci un pastís, que em canti el dia feliç

i si em trenco una cama ningú que em firmi el guix...

 

Home a l'aigua a la deriva de la nit

M'ofego sol al meu llit

Home a l'aigua a la deriva de la nit

M'ofego sol al meu llit

sense ella naufrago.

 

Per més que ho provo no puc treure'm el teu cos del cap

Amb qui deus ser? Què li deus fer? Quina enveja!

Pensar que algú està amb tu al llit desperta en mi un assassí

si ara el tingués al davant, en aquest malparit...!

 

Et busco cada nit, la teva és plena de bars,

és el costum, cada vespre una festa.

M'han dit que has canviat de look, que ja no vas a Humedad,

dubto que hi gosis entrar, devies tantes copes...

 

Ningú sap com m'hauria agradat

envellir al teu costat, però sóc un negat

com era previsible vaig espatllar-ho tot.

 

No hi ha ningú des que vas marxar tu...

Ningú que em faci un pastís, que em canti el dia feliç

i si em trenco una cama ningú que em firmi el guix...

 

Home a l'aigua a la deriva de la nit

M'ofego sol al meu llit

Home a l'aigua a la deriva de la nit

M'ofego sol al meu llit

sense ella naufrago.

 

                                       

Ara fa poc m'he mudat, visc al costat tenebrós,

Elm Street m'ha acollit, Freddy no et tinc por,

de fet no sé qui dels dos és ara més monstruós

tu amb el teu guant o jo amb la meva vida partida en dos.

 

Si tot surt com he previst, d'aquí uns quans segles o així

potser preguntis per mi i algú t'expliqui

que tot em va molt bé, que tinc un nou amor,

que sóc molt ric i visc feliç a Waikiki, però

 

ningú sap com m'hauria agradat

envellir al teu costat, però sóc un negat

com era previsible vaig espatllar-ho tot.

 

No hi ha ningú des que vas marxar tu...

Ningú que em faci un pastís, que em canti el dia feliç

i si em trenco una cama ningú que em firmi el guix...

 

Home a l'aigua a la deriva de la nit

M'ofego sol al meu llit

Home a l'aigua a la deriva de la nit

M'ofego sol al meu llit

sense ella naufrago.