T'imagines que ets senyora que té el món en un bagul

i et creus que quan tu arribes és quan cada rotllo bull

i et penses que es farien

via crucis de genolls

sols per tu.

 

Et passeges convençuda que la història és àmpliament controlada

que la gent no té secrets per tu que això és cosa ja passada

però no veus que en el cinema

on projecten el teu film

sols hi ets tu.

 

T'has fet un món a mida

com si haguessis anat a ca'l sastre

però mira el que has fet de tu, mira-ho bé:

quin desastre!

​

Quan et quedes sola a casa no saps per qui representar la comèdia

necessites un públic fidel que t'aplaudeixi sempre

i aleshores endevines

que la teva soledat

és ben certa, ben certa.

 

T'arrossegues ensopida sense trobar un mal lloc on aparcar

i és llavors que te n'adones que aquest món és una merda de forat

El telèfon i la ràdio ens solucionen la vida per una estona

però quan l'invent es fon torna a ser el silenci el que trona

i et fons entre llençols

a esperar que surti un sol

nou per tu.

​

T'has fet un món a mida

però deus haver anat a un mal sastre

perquè mira quan et gires com et queda, mira-ho bé:

un desastre!

​

​