El temps t'atrapa lluny de casa i sola,

sempre esperant

algun regal

però el paradís agonitzant no et dóna

més que hores mortes vora el mar

vora el mar.

 

Saps que em va impressionar el teu coratge

quan vas trencar

quan vas marxar.

Els teus ulls aquosos en el bar m'enamoraven

però els llavis deien jo me'n vaig

me'n vaig, no puc més, me'n vaig.

 

Debora prepara un cafè

va cantant

Leonard Cohen

There's a war

El negre jeu en una hamaca

el seu amant

en samarreta

va fumant.

Ella s'acosta i li diu: "Jaco"

tendrament

però ell no somnia

mai ho ha fet.

Ell li deixa que faci

Ella li besa el cos

A la seva manera

és un home bo.

 

I ara m'escrius aquesta carta

amb remitent d'illa tropical

i l'encapçales: "Què s'ha fet de tu,

amor meu?"

Estels metàl·lics sobre el teu porxo

dies de glòria finiquitats

i un cop i un altre: "Què s'ha fet de tu,

amor meu?"

 

El temps m'atrapa escodrinyant el sostre

sense saber

si ho he fet bé.

Probablement, en Jaco també t'estimi,

a la seva manera, és clar, vora el mar.