OBSOLETS
NO EM DEIXIS CAMINAR SOL A DINS DEL BOSC
Sis o set nimfes i fades i l’espectre del teu pare
Canten que el plaer s’acaba, que ja no és temps de medalles
I mentre balles amb les bruixes, per aigüeres emboçades
Es va escolant el silenci i abandones, has de tornar a començar.
I mil verges violades pels vigilants de la tarda
Volen entrar a casa teva, fer l’amor amb la cuinera
Però la dama de l’angoixa posa a lloc totes les coses
I no vol que la misèria s’apoderi del vell lluitador nocturn.
Espera’m, espera’m
No em deixis caminar sol a dins del bosc.
Espera’m, espera’m
No em deixis caminar sol a dins del bosc.
Quan els vells de les muntanyes i el que sent tocar campanes
Siguin dins de les tabernes, els savis de les cavernes
Vindran a manifestar-se, exigint la fi dels astres
I caldrà tenir present que les muralles es poden esmicolar.
Els venedors de paraules i els vernissadors de taules
Que no entenen de negocis han acordat fer-se socis
I ara a cada cantonada han muntat una parada
D’aparicions i miracles, per vint euros inclús tiren el tarot.
Espera’m, espera’m
No em deixis caminar sol a dins del bosc.
Espera’m, espera’m
No em deixis caminar sol a dins del bosc.
Una agrupació de còmics dels sistemes econòmics
Ha fet un partit polític, però l’estat crísic i crític
Ha pres enèrgiques mides, els ha lligat en cadires
I ara esperen l’ambulància que els durà al seu destí definitiu.
El teu llit pot ser de cendra i el teu cos càlid i tendre
Però de dia bé camines per destins que no imagines
Si algun cop vingués a veure’t un senyor vestit de negre
Enfollit per les absències, ves amb compte que podria ser l’amor.
Espera’m, espera’m
No em deixis caminar sol a dins del bosc.
Espera’m, espera’m
No em deixis caminar sol a dins del bosc.