OBSOLETS

GERMÀ GOS
 

Germà gos mirava enlaire                  

Com darrera els vidres bruts            S’amagava el sol

Lluminosa calma 

S’amagava el sol                                                                       

Germà llop sota la lluna

Alçava el cap i un llarg udol

Tallava la nit

Serena i clara

Tallava la nit

A on va el temps quan passa?  

On va l’instant malmès?

A on va el temps, oh pare?     

A on va l’instant que es perd?                                                            

Empresonat, daurada gàbia

A l’interior d’un món petit

Fora l’univers

Inoït esclata

Fora l’univers...

Germà gos, germà llop    

Germana lluna, germà sol     

Germà dia, germana nit  

Fulgents avui, udolant per mi...                

Ara és la carn, ara l’esperit

Ara el silenci, ara és el crit

Ara el no-res, ara infinit

Ara banal, ara inaudit

A on va el temps quan passa?   

On va l’instant malmès?

Oh pare, a on va l’instant que es perd?