OBSOLETS
QUIMETA DE COLLBATÓ
Passejava jo una tarda
Pels voltants de Montserrat
Quan vaig albirar una noia
Que em va captivar a l’instant
Potser la muntanya santa
la inspiració em despertà
i gentil vaig apropar-me
implorant va fes-me cas
El seu nom era Quimeta
I era de Collbató
Per tu esdevindré poeta
Quimeta de Collbató
El seu nom era Quimeta
I era de Collbató
Au va, no et facis l’estreta
Quimeta de Collbató
Em va dir tot riallera
Deu ser el teu dia de sort
Ves aixecant la bandera
Que ara veuràs tu qui sóc
I va resultar a la praxis
Tan hàbil sexualment
Treu i fica sense treva
Per Déu que era competent
El seu nom era Quimeta
I era de Collbató
Va descorda’m la bragueta
Quimeta de Collbató
El seu nom era Quimeta
I era de Collbató
Descarrega’m la escopeta
Quimeta de Collbató
Els seus llavis com maduixes
Pomes fresques els seus pits
i en mig de les seves cuixes
El meu forat preferit
Sap donar allò que desitja
El meu èmbol eixerit
Plaers extraordinaris
Satisfaction garanteed
El seu nom era Quimeta
I era de Collbató
Fem-ho damunt la moqueta
Quimeta de Collbató
Deixa’m ser el teu proxeneta
Deixa’m ser el teu protector
Mai et deixaré soleta
Quimeta de Collbató