OBSOLETS

ENLLUERNAT PER LLUM DEL DIT DIVÍ 

Valents com frares penitents,

​com mariners alçant els ulls al cel,

‘seguts a escola imploràvem amb anhel

Que aparegués per fi

Que aparegués la llum del dit diví

I de sobte, t’enlluerna,

t’assenyala, t’ha triat, ha decidit

descendeix el paradís a la terra

has estat tu, tu ets l’escollit

​

I jo?  Quin segle per fi

Podré gaudir de la llum del dit diví?

I jo? Quan seré enlluernat?

Quan sentiré campanes dins el cap?

Quan? Quan em tocarà a mi?

Què he fet per merèixer

el menyspreu del dit diví?

Tots et mirem amb infantil enveja

Recollir orgullós premis i honors

I em dic que és cosa del destí,

Però jo no hi crec

No crec en el puto dit diví

Però sé que jo no seré mai el millor,

Em declaro vençut i em lliuro a la dissort

​

Potser algun segle per fi

Podré gaudir de la llum del dit diví?

I jo? Quan seré enlluernat?

Quan sentiré campanes dins del cap?

Quan? Quan em tocarà a mi?

Què he fet per merèixer

El menyspreu del dit diví?